On és l’esplai? Ha marxat de vacances? Ha desaparegut per sempre? Què passa amb tots els nens i nenes que formaven part d’aquest? I els monitors, què estan fent ara? Que ningú s’espanti, l’esplai encara és viu, més viu que mai. I tot i que no podem dir la data exacta, tornarà ben aviat. Però el que sí podem fer és informar-vos a tots i a totes de quina és la situació en la que l’esplai es troba.
Com tots sabeu, des de que va acabar l’estiu, l’esplai no ha tornat a obrir les seves portes, tal i com feia cada any, ja que les coses dins l’organització no anaven bé i va ser el moment d’aturar-se i plantejar-nos cap a on volíem anar, aixi que tots vam coincidir en què l’esplai hauria d’estar tancat durant algun temps per fer-hi reformes. Quan diem reformes, volem dir REFORMES, és a dir, començar de nou, reinventar l’esplai, pintar-lo amb nous colors més vius, canviar l’organització, canviar de local, en resum, deixar que entri aire net. I atenció, perquè ho estem aconseguint! Al novembre vam acabar la neteja del que fins aleshores era el lloc on es feia l’esplai, vam endreçar, netejar, ordenar, comprar nou material, classificar-lo, arreglar objectes trencats, llançar tot el que era inservible, etc. La veritat és que va quedar gairebé com nou! No obstant, aquell ja no será més el lloc on es farà esplai, només será el lloc de reunions, el magatzem i per assumptes més d’organització ja que s’ha quedat petit i no està en condicions per a reunir tanta gent. El nou indret per fer esplai encara està pendent per confirmar amb l’Ajuntament, però el més segur és que sigui a Can Xiberta.
Després de tota aquesta neteja vam passar a una de les parts més decisives i importants: les reunions per dur a terme les reformes internes, és a dir, els canvis en l’organigrama de l’esplai. El primer dia de reunió vam començar fent-nos tots un parell de preguntes molt simples: què és per a nosaltres l’esplai? Què volem? Va costar que les paraules sortissin, ja que les coses més importants costa explicar-les, però al cap i a la fi tots vam coincidir en què això no havia d’acabar aquí, s’havia de continuar, potser havíem caigut, però havíem i debíem aixecar-nos, més forts que mai, perquè d’esplai de Vidreres només n’hi ha un. Necessitàvem gent nova, joves implicats, una nova estructura, per fer un nou esplai millor. I així va ser, poc a poc s’ha anat incorporant gent nova i hem anat constituint les noves bases de l’esplai mitjançant reunions. Per avançar en aquest nou projecte vam decidir fins i tot fer un intensiu d’un cap de semana tots junts a una casa rural de Sils, on els resultats van ser molt positius, ja que vam parlar i debatre molts temes clau per a seguir endavant que ara ja están clars i tancats.
Ja ho veieu, l’esplai és massa important per a tots com per deixar que s’enfonsi. Mica en mica l’estem canviant i millorant per tal que tothom en pugui gaudir al màxim. Continuem fent reunions, continuem fent petites reformes pel bé de l’esplai, continuem treballant amb les mateixes ganes i il·lusió que el primer dia, continuem somiant amb un esplai que ens fa somiar.
Tothom té ganes de fefes, oi? Doncs endavant i fins mooooolt aviat!!
0 comentaris